Serveis
Pediatria en l’à mbit de Biodinámica Craneosacral i Terapia Prenatal, Perinatal i Postnatal
Explorant les empremtes primerenques en nadons, infants i adults
En la meva prà ctica terapèutica amb nadons, infants i adults se m’anava presentant i mostrant la necessitat de les persones de reviure el seu procés de naixement per tal de reparar i completar memòries (molt latents i presents, encara que sovint inconscients o subconscients), dinà miques i seqüències del seu naixement viscudes de manera estressant o traumà tica.
Vaig sentir la necessitat de formar-me més profundament i d’una manera molt especial processar, completar i reparar les meves pròpies, ja que em plantejava com podria jo acompanyar a transitar aquests processos en els altres, petits o grans, si jo mateixa no havia explorat, aprofundit i sanejat els meus. I aixà va ser com em vaig endinsar en una formació profunda i preciosa on he pogut anar retrobant-me, reconciliant-me i completant-me, entreteixint els espais buits, absents, dolorosos i incomplerts.
LA MEMÃ’RIA DEL COS
Els darrers descobriments en els camps de la biologia, de la neurologia i de la psicologia mostren com les experiències viscudes queden gravades en nosaltres i determinen el nostre comportament, les nostres malalties i la nostra forma de sentir, de pensar i de relacionar-nos.
Molts dels sÃmptomes orgà nics i psÃquics que patim ressonen amb vivències traumà tiques que poden tenir el seu origen en el perÃode de la concepció, de la vida intrauterina, el procés de naixement, la vinculació, la primera infantesa, etc. Aquestes empremtes primerenques resten inscrites com una forma de memòria inconscient en el nostre sistema psico-corporal.
Tots tenim algun tipus de memòria primerenca més o menys intensa que crea un motlle en la nostra vitalitat, l'estructura corporal i les pautes de comportament que determinen la nostra vida.
En Pediatria Craneosacral explorem les memòries pre, peri i postnatals. Podem accedir i reconduir aquestes empremtes fins arribar a una vivència reparadora d’allò viscut. Anomenem prenatal al perÃode que compren la concepció, la formació i conversió en embrió i en fetus, és a dir, el temps de l'embarà s. Perinatal és el perÃode al voltant del naixement i el procés mateix de naixement. Post-natal, és el perÃode que comença immediatament després del naixement.
D’ençà que naixem volem explicar la nostra història. El nadó vol contar tot allò que ha viscut durant la seva experiència abans i durant el naixement.
Quan aquestes vivències natals massa difÃcils aconsegueixen el guariment, els infants es relaxen i se senten més còmodes amb el seu cos, poden ocupar el seu espai, estan plenament presents, mamen i dormen millor, semblen més feliços i són capaços de vincular-se de manera més segura amb els seus pares.
Si un nadó no pot trobar l’espai per a comunicar la seva experiència, s’establiran empremtes que no deixaran que s’expressi plenament. Si no són resoltes, aquestes empremtes crearan patrons que li marcaran en la seva evolució com a ésser humà (conductes i relacions agressives, manca de decisió, por al fracà s...).
Conservem nombroses memòries implÃcites de la nostra etapa intrauterina i de naixement. Les vivències traumà tiques pre i perinatals continuen afectant-nos de manera restringent durant la vida adulta i es reflecteixen en les nostres relacions amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món.
A través del tractament craneosacral podem accedir a aquestes memòries i sanar-les. Podem integrar i donar sentit a les nostres vivències primerenques, connectar amb tot el nostre potencial i beneficiar aixà la relació amb la nostra famÃlia i fills.
QUINES SITUACIONS PODEN GENERAR UN TRAUMA PERINATAL?
De vegades no es pot respectar l’espontaneïtat del part i el ritme de la mare i del nounat (i encara en aquests casos en ocasions també representa un procés difÃcil per al nadó) i no queda altre remei que intervenir per a la supervivència d’algun d’ells o de tots dos. L’ús de fòrceps, de ventoses o la cesà ria poden tenir un gran impacte sobre el nounat. També un part molt lent o excessivament rà pid, la posició de la placenta, el cordó umbilical al voltant del coll, el patiment fetal, el trencament prematur de la bossa, un encaix prolongat del crani en el canal del part, que l’epidural impedeixi la mare de dirigir les contraccions, la sensació de pà nic intens per part de la mare que és percebuda pel nen, la posició d’aquest en el moment de l’expulsió... condicionen l’experiència, que pot convertir-se en traumà tica. I com que el nadó és un ésser conscient i sensible, capaç de copsar i generar sensacions, emocions i sentiments, guarda aquesta experiència que el pot condicionar tota la vida i pot contribuir a desenvolupar problemes psicomotors, cognitius o emocionals.
Després d’un part vaginal el nounat està esgotat, l’esforç ha estat enorme tant per a la mare com per a ell. El seu viatge a través del canal pelvià l’ha obligat a actuar com un contorsionista, lliscant amb força dificultat. Durant el treball del part, els dúctils ossos cranials del petit s’encavalquen els uns sobre els altres per a poder travessar l’estret canal del part. Amb certa freqüència queda un “encavalcament†després del part que genera diferents pressions sobre el cervell, originant molèsties i disfuncions més o menys greus. També l’actuació dels fòrceps, de la ventosa o la cesà ria poden originar problemes cranials.
És normal que el seu caparró estigui deformat per l’estretor del canal pelvià , tot i que aquesta deformació és temporal, ja que els ossos del nadó són prou flexibles encara. La deformació desapareix en uns dies, en el moment que comença a badallar, a plorar, a succionar, tot allò que li és propi. Totes aquestes activitats fan que els ossos retornin a la posició original.
Quan no es resol de forma espontà nia és quan es precisa de l’ajut d’un terapeutaCraneosacral.
RESPOSTES DEL NADÓ A UN NAIXEMENT COMPLICAT
Algunes alteracions que podem observar produïdes per tensions no resoltes poden ser les causants de
De vegades apareix algun o una sèrie de signes tan habituals que no se’ls dóna importà ncia, es consideren normals, però estan indicant que alguna cosa no funciona bé en l’organisme del nadó.
Si no es tracten, poden condicionar la vida del petit a mesura que vagi creixent, per exemple amb pors, dependències excessives o tendència a l’aïllament, inseguretat, neguit, inquietud, canvis d’humor, nerviosisme, agressivitat, manca d’autocontrol, rebequeries excessives, conflictes relacionals...
D’altres vegades apareixen sÃmptomes relacionats amb l’aprenentatge quan l’infant s’escolaritza. Pot ser el cas de nens excessivament actius, nerviosos o inquiets, amb una gran dificultat per a concentrar-se i mantenir l’atenció o amb alteracions visuals i auditives, amb problemes d’aprenentatge, particularment de lectoescriptura, fins i tot al·lèrgies, sinusitis... Es poden donar també problemes estructurals, com ara escoliosi/cifosi, asimetries de la pelvis, genolls i peus en posició valg/var, i d’altres.
QUÈ FER SI DETECTEM EN UN NADÓ SIGNES DE TRAUMA PERINATAL?
Convé tenir present que si un nadó ha patit alguna situació d’estrès o de trauma durant el seu naixement, molt freqüentment els seus pares també en resulten traumatitzats. El part acostuma a ser molt intens per a la famÃlia i cada membre hauria de tenir l’oportunitat d’expressar o integrar allò que ha viscut. Quan un nadó ha resultat traumatitzat pel part, pot ser difÃcil conviure amb ell, ja que es mostra tens i irritable, no dorm, digereix malament, es mostra empipat, plora amb freqüència... en fi, mostra la seva disconformitat amb l’entorn.
Una de les coses fonamentals que hem de fer és buscar suport. Conviure amb un nadó traumatitzat pot ser molt descoratjador per als pares, ja que pot evocar sentiments i reaccions de frustració, ansietat, depressió, ira, culpabilitat, cansament... En aquesta situació, tota la famÃlia necessita suport per entendre el que està passant i saber com s’han de comportar per ajudar el petit. És interessant crear una xarxa de suport amb amics i familiars per a tenir algun moment de descans. També comptar amb professionals qualificats en la resolució del trauma prenatal i perinatal, com ara especialistes en Terà piaCraneosacral Biodinà mica.
En la meva prà ctica terapèutica amb nadons, infants i adults se m’anava presentant i mostrant la necessitat de les persones de reviure el seu procés de naixement per tal de reparar i completar memòries (molt latents i presents, encara que sovint inconscients o subconscients), dinà miques i seqüències del seu naixement viscudes de manera estressant o traumà tica.
Vaig sentir la necessitat de formar-me més profundament i d’una manera molt especial processar, completar i reparar les meves pròpies, ja que em plantejava com podria jo acompanyar a transitar aquests processos en els altres, petits o grans, si jo mateixa no havia explorat, aprofundit i sanejat els meus. I aixà va ser com em vaig endinsar en una formació profunda i preciosa on he pogut anar retrobant-me, reconciliant-me i completant-me, entreteixint els espais buits, absents, dolorosos i incomplerts.
LA MEMÃ’RIA DEL COS
Els darrers descobriments en els camps de la biologia, de la neurologia i de la psicologia mostren com les experiències viscudes queden gravades en nosaltres i determinen el nostre comportament, les nostres malalties i la nostra forma de sentir, de pensar i de relacionar-nos.
Molts dels sÃmptomes orgà nics i psÃquics que patim ressonen amb vivències traumà tiques que poden tenir el seu origen en el perÃode de la concepció, de la vida intrauterina, el procés de naixement, la vinculació, la primera infantesa, etc. Aquestes empremtes primerenques resten inscrites com una forma de memòria inconscient en el nostre sistema psico-corporal.
Tots tenim algun tipus de memòria primerenca més o menys intensa que crea un motlle en la nostra vitalitat, l'estructura corporal i les pautes de comportament que determinen la nostra vida.
En Pediatria Craneosacral explorem les memòries pre, peri i postnatals. Podem accedir i reconduir aquestes empremtes fins arribar a una vivència reparadora d’allò viscut. Anomenem prenatal al perÃode que compren la concepció, la formació i conversió en embrió i en fetus, és a dir, el temps de l'embarà s. Perinatal és el perÃode al voltant del naixement i el procés mateix de naixement. Post-natal, és el perÃode que comença immediatament després del naixement.
D’ençà que naixem volem explicar la nostra història. El nadó vol contar tot allò que ha viscut durant la seva experiència abans i durant el naixement.
Quan aquestes vivències natals massa difÃcils aconsegueixen el guariment, els infants es relaxen i se senten més còmodes amb el seu cos, poden ocupar el seu espai, estan plenament presents, mamen i dormen millor, semblen més feliços i són capaços de vincular-se de manera més segura amb els seus pares.
Si un nadó no pot trobar l’espai per a comunicar la seva experiència, s’establiran empremtes que no deixaran que s’expressi plenament. Si no són resoltes, aquestes empremtes crearan patrons que li marcaran en la seva evolució com a ésser humà (conductes i relacions agressives, manca de decisió, por al fracà s...).
Conservem nombroses memòries implÃcites de la nostra etapa intrauterina i de naixement. Les vivències traumà tiques pre i perinatals continuen afectant-nos de manera restringent durant la vida adulta i es reflecteixen en les nostres relacions amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món.
A través del tractament craneosacral podem accedir a aquestes memòries i sanar-les. Podem integrar i donar sentit a les nostres vivències primerenques, connectar amb tot el nostre potencial i beneficiar aixà la relació amb la nostra famÃlia i fills.
QUINES SITUACIONS PODEN GENERAR UN TRAUMA PERINATAL?
De vegades no es pot respectar l’espontaneïtat del part i el ritme de la mare i del nounat (i encara en aquests casos en ocasions també representa un procés difÃcil per al nadó) i no queda altre remei que intervenir per a la supervivència d’algun d’ells o de tots dos. L’ús de fòrceps, de ventoses o la cesà ria poden tenir un gran impacte sobre el nounat. També un part molt lent o excessivament rà pid, la posició de la placenta, el cordó umbilical al voltant del coll, el patiment fetal, el trencament prematur de la bossa, un encaix prolongat del crani en el canal del part, que l’epidural impedeixi la mare de dirigir les contraccions, la sensació de pà nic intens per part de la mare que és percebuda pel nen, la posició d’aquest en el moment de l’expulsió... condicionen l’experiència, que pot convertir-se en traumà tica. I com que el nadó és un ésser conscient i sensible, capaç de copsar i generar sensacions, emocions i sentiments, guarda aquesta experiència que el pot condicionar tota la vida i pot contribuir a desenvolupar problemes psicomotors, cognitius o emocionals.
Després d’un part vaginal el nounat està esgotat, l’esforç ha estat enorme tant per a la mare com per a ell. El seu viatge a través del canal pelvià l’ha obligat a actuar com un contorsionista, lliscant amb força dificultat. Durant el treball del part, els dúctils ossos cranials del petit s’encavalquen els uns sobre els altres per a poder travessar l’estret canal del part. Amb certa freqüència queda un “encavalcament†després del part que genera diferents pressions sobre el cervell, originant molèsties i disfuncions més o menys greus. També l’actuació dels fòrceps, de la ventosa o la cesà ria poden originar problemes cranials.
És normal que el seu caparró estigui deformat per l’estretor del canal pelvià , tot i que aquesta deformació és temporal, ja que els ossos del nadó són prou flexibles encara. La deformació desapareix en uns dies, en el moment que comença a badallar, a plorar, a succionar, tot allò que li és propi. Totes aquestes activitats fan que els ossos retornin a la posició original.
Quan no es resol de forma espontà nia és quan es precisa de l’ajut d’un terapeutaCraneosacral.
RESPOSTES DEL NADÓ A UN NAIXEMENT COMPLICAT
Algunes alteracions que podem observar produïdes per tensions no resoltes poden ser les causants de
- S’espanta fà cilment davant d‘un so/soroll.
- Excessivament sensibles a qualsevol estÃmul.
- Hipersensibilitat a l’apropament o contacte.
- Està rÃgid i tens o massa relaxat.
- Els seus ulls no coordinen ni es fixen en res en concret. Evita el contacte ocular.
- Molt moviment de braços, cames i cap.
- Moviments inquiets, desorganitzats.
- Hipersensibilitat al contacte i desig de no ser tocat.
- Necessitat constant d’estar en braços.
- S’arquegen amb força cap enrere en agafar-los o quan estan estirats.
- Mans obertes i molt tenses o molt tancades.
- Excés de son o poca son.
- Dificultats per a dormir.
- Plor inconsolable.
- Plor constant, feble, absent, agut i incontrolable.
- Còlics del lactant.
- Estrenyiment i gasos.
- Vòmit i regurgitació de la llet.
- Problemes per mamar.
- Asimetria en la forma del cap i/o en el moviment de braços i cames, torticoli, dificultats respiratòries, otitis...
- I d’altres.
De vegades apareix algun o una sèrie de signes tan habituals que no se’ls dóna importà ncia, es consideren normals, però estan indicant que alguna cosa no funciona bé en l’organisme del nadó.
Si no es tracten, poden condicionar la vida del petit a mesura que vagi creixent, per exemple amb pors, dependències excessives o tendència a l’aïllament, inseguretat, neguit, inquietud, canvis d’humor, nerviosisme, agressivitat, manca d’autocontrol, rebequeries excessives, conflictes relacionals...
D’altres vegades apareixen sÃmptomes relacionats amb l’aprenentatge quan l’infant s’escolaritza. Pot ser el cas de nens excessivament actius, nerviosos o inquiets, amb una gran dificultat per a concentrar-se i mantenir l’atenció o amb alteracions visuals i auditives, amb problemes d’aprenentatge, particularment de lectoescriptura, fins i tot al·lèrgies, sinusitis... Es poden donar també problemes estructurals, com ara escoliosi/cifosi, asimetries de la pelvis, genolls i peus en posició valg/var, i d’altres.
QUÈ FER SI DETECTEM EN UN NADÓ SIGNES DE TRAUMA PERINATAL?
Convé tenir present que si un nadó ha patit alguna situació d’estrès o de trauma durant el seu naixement, molt freqüentment els seus pares també en resulten traumatitzats. El part acostuma a ser molt intens per a la famÃlia i cada membre hauria de tenir l’oportunitat d’expressar o integrar allò que ha viscut. Quan un nadó ha resultat traumatitzat pel part, pot ser difÃcil conviure amb ell, ja que es mostra tens i irritable, no dorm, digereix malament, es mostra empipat, plora amb freqüència... en fi, mostra la seva disconformitat amb l’entorn.
Una de les coses fonamentals que hem de fer és buscar suport. Conviure amb un nadó traumatitzat pot ser molt descoratjador per als pares, ja que pot evocar sentiments i reaccions de frustració, ansietat, depressió, ira, culpabilitat, cansament... En aquesta situació, tota la famÃlia necessita suport per entendre el que està passant i saber com s’han de comportar per ajudar el petit. És interessant crear una xarxa de suport amb amics i familiars per a tenir algun moment de descans. També comptar amb professionals qualificats en la resolució del trauma prenatal i perinatal, com ara especialistes en Terà piaCraneosacral Biodinà mica.
Montse Verge i Vallès 651 644 294 lilula@montseverge.cat