Serveis
Constel·lacions Familiars en terà pia individual: infants i adults
Buscar les arrels, desplegar les ales
Quan els problemes dels infants i dels adults no s’expliquen fà cilment.
En la vida quotidiana, en la prà ctica terapèutica o en les relacions educatives ens trobem freqüentment amb situacions de dificultat o de malestar personal que no podem explicar amb el que sabem de la vida dels pares i dels fills. Hi ha qui diu que el 70% dels problemes psicològics que ens afecten a tots venen de la nostra història i de les nostres relacions familiars.
Sabem tambĂ© que a la vida tot estĂ relacionat i mantĂ© un cert equilibri. Tot guany tĂ© un preu, no hi ha acciĂł sense reacciĂł, tot el que puja baixa. Per això, davant de situacions difĂcils d’entendre convĂ© preguntar-se a quin equilibri responen. La mirada sistèmica ens permet saber alguna cosa mĂ©s dels equilibris en els sistemes familiars.
Resulta molt útil observar i reflexionar amb atenció i estima els vincles afectius dels nens. Cap nen no adopta una conducta estranya o reservada perquè li resulti divertit, sinó perquè dins del seu sistema aquesta actitud és la resposta lògica a alguna cosa que des de fora no podem reconèixer. Sovint un nen amb un comportament conflictiu no és sinó el reflex d’un problema que tenen els pares i que no aconsegueixen exterioritzar.
Bert Hellinger parla d’una “consciència familiar comú” que busca la compensaciĂł i l’equilibri, en ocasions a costa de persones innocents, que repeteixen inconscientment un destĂ anterior. AixĂ, una generaciĂł pot heretar un conflicte de la generaciĂł precedent i haver de lluitar per resoldre’l.
De vegades aquestes dificultats les trobem ja en nadons molt petits, però sovint es manifesten més endavant, quan els infants o els adults comencen a donar evidències que viuen la seva vida com si fos un guió que no han escrit... i que no els agrada. Quantes persones repeteixen tendències depressives o de baixa autoestima, conductes addictives, relacions de parella amb patrons d’insatisfacció i de fracà s... En ocasions sabem de dols i pèrdues que el sistema familiar no ha pogut elaborar, d’exclusions trà giques, d’abandonaments i de morts prematures. Són els casos més greus, aquells en què ja des de molt petit un infant, per amor cec als seus pares i als seus avantpassats, assumeix cà rregues que no li corresponen, amb l’intent -generós, però inútil i destructiu per ell, d’evitar el patiment de les persones que li han transmès la vida.
Afortunadament, molts dels problemes i dificultats es treballen i es compensen de forma espontà nia, si més no fins a fer possible viure amb un cert benestar. I per augmentar aquest benestar de vegades cal tenir més informació. Saber què ha passat en la nostra història familiar per a poder situar-nos millor, per a mirar de forma realista els fets que no podem canviar però dels quals podem treure la força per a seguir creixent.
Les Constel·lacions familiars afavoreixen una mirada nova, que integra les dificultats del nostre passat i l’energia que en podem treure.
Constel·lacions familiars: ordenar tots els vincles familiars amorosament
Quan els problemes dels infants i dels adults no s’expliquen fà cilment.
En la vida quotidiana, en la prà ctica terapèutica o en les relacions educatives ens trobem freqüentment amb situacions de dificultat o de malestar personal que no podem explicar amb el que sabem de la vida dels pares i dels fills. Hi ha qui diu que el 70% dels problemes psicològics que ens afecten a tots venen de la nostra història i de les nostres relacions familiars.
Sabem tambĂ© que a la vida tot estĂ relacionat i mantĂ© un cert equilibri. Tot guany tĂ© un preu, no hi ha acciĂł sense reacciĂł, tot el que puja baixa. Per això, davant de situacions difĂcils d’entendre convĂ© preguntar-se a quin equilibri responen. La mirada sistèmica ens permet saber alguna cosa mĂ©s dels equilibris en els sistemes familiars.
Resulta molt útil observar i reflexionar amb atenció i estima els vincles afectius dels nens. Cap nen no adopta una conducta estranya o reservada perquè li resulti divertit, sinó perquè dins del seu sistema aquesta actitud és la resposta lògica a alguna cosa que des de fora no podem reconèixer. Sovint un nen amb un comportament conflictiu no és sinó el reflex d’un problema que tenen els pares i que no aconsegueixen exterioritzar.
Bert Hellinger parla d’una “consciència familiar comú” que busca la compensaciĂł i l’equilibri, en ocasions a costa de persones innocents, que repeteixen inconscientment un destĂ anterior. AixĂ, una generaciĂł pot heretar un conflicte de la generaciĂł precedent i haver de lluitar per resoldre’l.
De vegades aquestes dificultats les trobem ja en nadons molt petits, però sovint es manifesten més endavant, quan els infants o els adults comencen a donar evidències que viuen la seva vida com si fos un guió que no han escrit... i que no els agrada. Quantes persones repeteixen tendències depressives o de baixa autoestima, conductes addictives, relacions de parella amb patrons d’insatisfacció i de fracà s... En ocasions sabem de dols i pèrdues que el sistema familiar no ha pogut elaborar, d’exclusions trà giques, d’abandonaments i de morts prematures. Són els casos més greus, aquells en què ja des de molt petit un infant, per amor cec als seus pares i als seus avantpassats, assumeix cà rregues que no li corresponen, amb l’intent -generós, però inútil i destructiu per ell, d’evitar el patiment de les persones que li han transmès la vida.
Afortunadament, molts dels problemes i dificultats es treballen i es compensen de forma espontà nia, si més no fins a fer possible viure amb un cert benestar. I per augmentar aquest benestar de vegades cal tenir més informació. Saber què ha passat en la nostra història familiar per a poder situar-nos millor, per a mirar de forma realista els fets que no podem canviar però dels quals podem treure la força per a seguir creixent.
Les Constel·lacions familiars afavoreixen una mirada nova, que integra les dificultats del nostre passat i l’energia que en podem treure.
Constel·lacions familiars: ordenar tots els vincles familiars amorosament
- Les Constel·lacions familiars sĂłn una eina terapèutica que permet veure de forma rĂ pida les dinĂ miques que comporten identificacions i implicacions d’una generaciĂł a la segĂĽent. Tots som membres d’una famĂlia i hi estem lligats per profunds llaços d’amor i lleialtat. L’amor i la lleialtat mĂ©s potents es donen en els infants que neixen a la vida. És un amor cec, incondicional, de confiança absoluta. No hi ha paraules, no hi ha pensament, nomĂ©s una vivència intensa: “visc grĂ cies a tot això que tinc al voltant”.
En molts casos aquest amor ens portarĂ a la felicitat; però tambĂ© ens pot portar a la desgrĂ cia o a la malaltia, si s’ha trencat l’ordre de dignitat i respecte d’algun membre o si hi han hagut fets especialment difĂcils en generacions anteriors a nosaltres. - Les Constel·lacions familiars tal com es coneixen actualment van ser desenvolupades pel psicoterapeuta alemany Bert Hellinger. Aquesta metodologia fenomenològica (basada en l’observaciĂł dels fets, dels fenòmens) i sistèmica (que implica tot el conjunt familiar, incloent-hi les generacions anteriors mĂ©s properes) ha enriquit enormement el panorama terapèutic a partir de les comprensions dels Ordres de l’Amor i els Moviments de l’Ànima.
- Habitualment el treball es fa en grup. Alguns assistents fan de representants de les persones significatives del sistema familiar de la persona que constel·la. Els sistemes familiars tenen una memòria inconscient, una informaciĂł que es transmet per vies emocionals, no verbals, de llenguatge corporal o per vies mĂ©s subtils i desconegudes encara. [El biòleg Rupert Sheldrake afirma que hi ha una memòria dels fenòmens -fĂsics, biològics, culturals- que estĂ en el ambient i que configura camps morfogenètics que afavoreixen la formaciĂł de les estructures i els processos de la matèria i de la vida.] Aquesta informaciĂł pot ser captada, com fan d’alguna manera els representants, qui amb els seus moviments formen sense saber-ho imatges de les dinĂ miques relacionals del sistema. El terapeuta ajuda els representants a verbalitzar les sensacions i els sentiments que experimenten. De vegades introdueix diferents canvis en la configuraciĂł i proposa frases que concentren les vivències i les vies de soluciĂł dels problemes apareguts.
- Les Constel·lacions familiars permeten una nova comprensió (lucidesa, en expressió de Hellinger) dels vincles familiars i afavoreixen la modificació dels comportaments en el sistema familiar mitjançant
· el reconeixement i la incorporació de les persones excloses del sistema;
· la comprensiĂł de les implicacions dels fets difĂcils i de la influència en una persona determinada;
· el restabliment d’un ordre amorós, assumint cadascú el paper que li pertoca i no el d’un altre;
· l’agraïment als pares, i a través d’ells als avantpassats, per la vida atorgada, més enllà de les circumstà ncies felices o doloroses en què s’hagi produït aquesta.
Alhora, el treball realitzat implica la mobilitzaciĂł de tota la informaciĂł que existia enquistada en el sistema en forma de reaccions i de relacions emocionals inconscients, sedimentades en uns comportaments repetits i inamovibles.
AixĂ, tot el sistema familiar tĂ© ocasiĂł de rebre la influència d’aquesta nova mirada i configuraciĂł de la informaciĂł. D’aquesta manera, el sistema busca un equilibri nou, mĂ©s ordenat i sense exclusions. No es tracta nomĂ©s d’un treball que pot ajudar una persona concreta, sinĂł que tot el sistema familiar es veu influĂŻt i es plantegen oportunitats de canvis col·lectius. Els canvis no sĂłn ni immediats ni automĂ tics, però la nova mirada sobre els vincles permet avançar en el benestar individual i familiar. Aquest treball s’haurĂ de continuar en un esforç de creixement personal. - La metodologia general de les Constel·lacions familiars es modifica en les sessions individuals o quan es treballa amb infants. La prĂ ctica terapèutica porta a processos clarificadors similars a les Constel·lacions en grup, però el punt de partida Ă©s diferent. Es treballa amb ninos de diverses aparences per a representar infants, persones adultes, grans, homes i dones... Els ninos representen els elements d’un sistema (persones o conceptes) i la ubicaciĂł dels mateixos en referència als altres. La representaciĂł de la dinĂ mica relacional de manera visual i metafòrica permet objectivar i exterioritzar mĂşltiples dimensions o aspectes de la realitat de la persona.
- Aquest acte simbòlic de treure fora, de possibilitar veure sense necessitat d’explicar amb paraules, de presentar una realitat atemporal i no seqüencial, facilita tres tipus de processos fonamentals en l’espai terapèutic:
1. Un procés d’integració personal.
2. Un procés d’assumpció de la pròpia responsabilitat sobre el canvi.
3. Un procés de reubicació dins del sistema.
Quan els fets difĂcils del sistema familiar es clarifiquen,
quan es pren consciència de les seves influències i conseqüències,
quan es poden mirar sense por i sense una culpa que no ens pertany,
quan podem donar un lloc en el nostre cor als seus protagonistes sense jutjar-los...
s’obre un camĂ nou cap al benestar de tota la famĂlia.
Encara no Ă©s el final, cal transitar el camĂ, tal vegada suar, cansar-se, fins i tot caure.
Les Constel·lacions només mostren la direcció cap a uns vincles familiars
més sans, més ordenats i més amorosos.
quan es pren consciència de les seves influències i conseqüències,
quan es poden mirar sense por i sense una culpa que no ens pertany,
quan podem donar un lloc en el nostre cor als seus protagonistes sense jutjar-los...
s’obre un camĂ nou cap al benestar de tota la famĂlia.
Encara no Ă©s el final, cal transitar el camĂ, tal vegada suar, cansar-se, fins i tot caure.
Les Constel·lacions només mostren la direcció cap a uns vincles familiars
més sans, més ordenats i més amorosos.
Montse Verge i Vallčs 651 644 294 lilula@montseverge.cat